Mirem la qüestió més globalment. - 2006/01/07 18:31
"Els assenyats resplendiran com la llum del firmament, els qui n'hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre" (Daniel 12:3, Mateu 13:43). “Fins que no et compromets hi ha dubtes; la possibilitat de retirar-te, ineficiència i ineficàcia. En el que pertoca a tots els actes d'iniciativa -i de creació- hi ha una veritat elemental, i ignorar-la mata incomptables idees i plans esplèndids: Que en el moment que et compromets definitivament, la Providència també es mou. Tot tipus de coses ocorren per a ajudar-nos; coses que mai no s’haguessin esdevingut d'altra manera. Una sèrie d'esdeveniments deriven d'aquesta decisió, posant a favor d'uns incidents imprevists, trobades i ajuda material que cap home no havia somiat que ocorrerien. He après a respectar els versos de Goethe: «Qualsevol cosa que puguis fer o somiar, enceta-la. La intrepidesa té en si, geni, poder i màgia»” (William H. Murray, líder de l'expedició escocesa al Everest, 1951). Sent dir-te que no m'ha arribat cap resposta privada de ningú, per això ho he dit ací, que tampoc és que siga tan i tan públic, perquè ens ho llegim nosaltres, és a dir, quatre gats en petit comité. Segur que no ens trauran ni al Full Parroquial. La nostra idea era una mica més ambiciosa, vull dir, volíem editar milers d'exemplars per allò que hom diu "la nova evangelització" i també fer en valencià allò que les esglésies es neguen a fer (inculturació). L'amor al poble s'ha de demostrar amb fets i amb calers, i sense peròs ni mesquineses. “No pot existir cap bondat on la gent no n’és conscient” (Joan Lluís Vives, 1492-1540, humanista i filòsof valencià, acaçat per la Inquisició espanyola pel fet de ser jueu, exiliat a Flandes). La grandària de la catàstrofe té una relació directa amb la grandària de la negligència i la irresponsabilitat en l’època prèvia de vagues grasses. “...els jesuïtes...no deixaren de reconèixer que llur audaç empresa (en l’evangelització d’Àsia) no obtindria èxit sense complir una difícil condició; i ells no vacil•laren a acceptar-ne les conseqüències. S’adonaren que un missioner havia de transmetre el seu missatge en termes –intel•lectuals, estètics i emocionals- que atraguessin llurs presumptes conversos. Com més revolucionari fos el missatge més important havia de ser de presentar-lo sota una aparença familiar. Però ço exigia que el missatge quedàs despullat de la incompatible vestimenta amb què els mateixos missioners l’havien heretat de llur pròpia tradició cultural; i això, alhora, exigia que els missioners determinassin quina era l’essència i quins els accidents tradicionals de llur religió... Contra aquest escull naufragaren...víctimes de l’enveja d’uns altres missioners rivals i de l’esperit conservador del Vaticà...Una religió superior que s’esdevé intransigent i tancada envers el contorn cultural transitori es condemna a tornarr-se una cosa deturada i lligada a la terra” (“Study of History”, Arnold J. Toynbee). Veig amb molta tristesa (però amb poca sorpresa) que hi ha poc desig d'evangelitzar i d'inculturar l'Evangeli entre el poble valencià. “L'única cosa necessària per al triomf del mal és que els bons no facin res” (Edmund Burke, 1729-1797, escriptor, polític i orador irlandès). El problema no és tant, doncs, la colonització, l'espanyolisme, l'integrisme, el racisme antivalencià (o anticatalà). No. El problema real som nosaltres, els qui diem que volem inculturar l'Evangeli però després no volem despendre ni temps ni diners. Totes les desgràcies ens vénen a causa de la nostra gasiveria de fets, de la nostra mesquinesa. “No atribuïm a la voluntat de Déu el fruit de la nostra peresa. No fem Déu culpable de les desigualtats injustes. No fem Déu culpalbe del subdesenvolupament humà. Déu no vol això” (3•9•1978, Mons. Romero, arquebisbe salvadorenc assassinat pel terrorisme militar crioll). “Per peresa, s'esfondra el sostre; per deixadesa, la casa té goteres” (Qohèlet -o Eclesiàstès-10:18, llibre de la Bíblia que significa Home d’Assemblea, ca. s. V-IV a. C., però atribuït al rei Salomó, 1020-929 a. de C., rei d’Israel). “Amb tan estranya indolència i apatia els uns, amb llur malícia els altres, deixen o fan que la mentida en aqueix món regni” (“Epístola” De Joaquim Maria Bartrina, Reus, 1850 - Barcelona, 1880; científic i escriptor). En fi, tan empantanats com de costum en aquest poble on l'empemta moderna no arriba mai perquè la siesta perpètua i les paraules a l'aire ja ens vénen bé. “Els senzills grups tribals que viuen en l’actualitat no són pas primitius, ans s’han embrutit...El simi nu és, essencialment, una espècie exploradora, i qualsevol societat que no hagi avançat ha fet fallida d’alguna manera, s’ha “esgarriat”. Alguna cosa li ha ocorregut que l’ha impedit d’avençar, quelcom que va contra la tendència natural de l’espècie a explorar i investigar el món que l’envolta” (“The naked Ape- A Zoologist’s Study of the Human Animal / El simi nu-Un estudi de l’animal humà”, 1967, de Desmond Morris, *1928, zoòleg anglès). I si no us agraden les meues paraules, ho sent molt, a mi no m'agraden la falta de fets i preferisc la sinceritat a pelar peres per quedar bé. “Ací ningú no regala res i tu continues sense fer res” (Nach Scratch, cantant valencià de rap-hiphop). “Els sicilians (valencians) no voldran millorar per la senzilla raó que són perfectes. Llur vanitat és més forta que llur misèria. Cada intromissió d'estrangers, bé es tracti d'estrangers d'origen o de sicilians amb criteri independent, trastoca llur deliri de perfecció assolida, corre el perill de torbar llur còmoda esperança en el no-res...Sicília ha volgut dormir...¿Per què els havia d'escoltar, si és rica, si és sàvia, si és civilitzada, si és honesta, si és admirada, si tothom li té enveja; si és perfecta, en una paraula?" ("El Guepard" del Princep de Lampedusa.). “La peresa feliç i assistida de suficiència és l’estat de l’Acontentament. L’home content s’apega a ses cadenes, pren sos límits per salvaguardes, es fa un niu de sa petitesa. No es pren el treball de fer mal, i talment passa per bo. No admira allò que el supera ni se’n neguiteja. Se’n mofa suaument, i així passa per savi” (Preceptes i principis del retorn a l’evidència, d’en Giuseppe Giovanni Lanza del Vasto, 1901-1981, deixeble cristià europeu de Gandhi). “-...Posem per cas el vostre país. Hi vaig veure que manca dinamisme, energia, un propòsit. La gent és mandrosa, indiferent, es deixa dominar per les circumstàncies. Una autèntica religió, una fe vital, els inspirarà per a millorar (...) Per això dic que necessiten una nova religió, una religió inspirada i inspiradora que no vaig veure allí, amic meu, encara que entrí dins de molts temples” (“Come, my Beloved / Vine, aimia”, cap. 4, de Pearl S. Buck, 1892-1973, escriptora estadounidenca). “En aquest negoci no puc fer més del que he fet, perquè só tot sol a tractar-lo i no trob ningú que m’ajudi...El dia del judici m’excusaré davant del jutge suprem, dient i assenyalant amb el dit: Senyor, jutge just: vet ací aquells a qui personalment i per escrit vaig mostrar, com millor vaig saber, la manera per la qual, si volien, podien convertir els infeels i conduir-los a la unitat de la nostra fe catòlica, recobrant el vostre sepulcre vertader amb la ciutat de Jerusalem i la Terra Santa” (“Liber de Fine / Darrer Llibre sobre la Conquesta de Terra Santa”, 1305, de Ramon Llull). Mediteu tot açò que us dic, per favor.
The administrator has disabled public write access.
searg
Usuari Platinum
Re:Mirem la qüestió més globalment. - 2006/01/08 18:48
Estimat company,
em pareix una falta de respecte les paraules i els correus-e que estàs utilitzant vers a Cristians pel Valencianisme i a la gent que hi participa més o menys habitualment. Amb eixes paraules sols estàs creant malestar i no traurem res de trellat.
L'edició dels evangelis en valencià, com bé dius tu, és una tasca gran i important, però no es pot descarregar tota la ràbia continguda per la deixadesa d'alguns sectors cristians contra els qui modestament i dins de les nostres -ben escasses- possibilitats, intentem fer el que bonament podem. Criticar als únics que han mostrat -encara que siga mínim- interés, no em pareix el camí més correcte. A més a més, tenint en compte que no som cap associació ni fundació que tinga una font d'ingressos, ni cap finançament. Damunt, esta edició seria una més de les que ja hi existixen, -no per això menys important-. Amb açò sols has conseguit que la que anava ser la meua xicoteta contribució (insuficient per a tu, ja ho sé) ja no ho vaja a ser. Compraré l'Evangeli en la nostra llengua d'entre les edicions que ja es troben al mercat.
Fes-t'ho mirar, company.
Sergi Núñez i Alberola Coord. Cristians pel Valencianisme
The administrator has disabled public write access.
aramchara
Usuari Platinum
Re:Mirem la qüestió més globalment. - 2006/01/11 15:37
Jo personalment no puc fer més per l'inculturalització del meu poble, pero sobretot per l'Evangeli i l'expansió del Regne de Déu ací. I, personalment, crec que hi ha molta gent ací a Cristians pel Valencianisme que han fet possible passos molt important per l'inculturalització de l'Evangeli.
Evidentment, la meua diocesis encara té molt que aprendre en aquest sentit, pero es cert que la majoria dels fídels no som valencians, sinó europeus. Ací, que tindre que esperar fins que hi haisga un reviscolament espiritual entre el nostre poble.
Poc a poc, anem fet país, anem fet Església.
The administrator has disabled public write access.
Quan portem pràcticament un mes des que hem començat este any 2012, un any que va a ser molt dur per a tot el món i especialment per als valencians que anem a patir els efectes dels temps de balafiament passats, alguna cosa pareix que es moga al si de tot el valencianisme.
