La culpa del blaverisme és dels "catalanistes" - 2005/11/13 15:32
Mentre els blavers, relacionats amb el postfranquisme-PP, etc., amb excel·lent cobertura mediàtica i institucional i amb la passivitat del Principat i del PSOE, ens han bombardejat amb tota mena d'intoxicacions, manipulacions, insults i calúmnies durant 30 llargs, els valencianistes sincers (científics) no hem fet la pedagògia enèrgica i massiva que la situació requeria i hem deixat podrir la situació. Fins i tot ACPV (normalment ben subvencionada pel PSOE) ha fet les convocatòries rutinàries de Diada de guardar (processó, slogans-mantres, etc.), però molt poca pedagogia a la gent corrent del carrer. Igualment BNV, que s'ha centrat quasi exclusivament en política municipal, i ERC que s'ha dedicat més a la propaganda de les pròpies sigles. Però qui ha fet res per renacionalitzar realment el PV, patriòticament, sense partidismes immediatistes? Com volem que els valencians no es facin blavers, fatxes i del PP. Fos un miracle que això no passara. Violència quotidiana de la colonització espanyola: http://snow.prohosting.com/%7Eweexist/Aix%ED_s%F3n_ells_els_espanyols.html
Estem farts d'aquest problema cronificat que pot durar saecula saeculorum. No hi ha dret que siam tan passius i tan ineptes. La culpa és nostra, perquè ja sabem el que podem esperar del llop. Si no prenem mesures, és lògic que ens mossegue. La culpa és nostra per incompetents i somiatruites. Hem estat monstruosament irresponsables durant molts anys. Hi continuarem, veient com s'acosta el llop feixista de la total castellanització? Els vincles feixistes del nou líder de l’anticatalanisme: http://www.lavanc.org/lavanc/iphp/not1.php?id=675 http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/169691/index.php
Al Nord diversos grups pensem difondre massivament (per dues cares) aquests textos, cosa que proposem que feu vosaltres també. Si voleu, podeu demanar més dades, us convidem a fer una cosa semblant a la resta del PV:
La lengua de los valencianos, por la Real Academia de la Lengua Española (R.A.E.). Los firmantes, miembros de las Academias Española y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano, y a petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este asunto, científicamente aclarado desde hace muchos años, deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas: Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer. Por todo ello, nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aun asperamente impugnado, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que, por su entera labor, merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro. Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia. Es culturalmente aberrante todo intento -como el que contemplamos- de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana, por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro del cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante. Dámaso Alonso, Jesús Pabón, Antonio Buero Vallejo, Tomás Navarro, Pedro Laín Entralgo, José María Peman, Vicente Aleixandre, Fernando Lázaro Carreter, Alonso Zamora Vicente, Salvador de Madariaga, Marqués de Lozoya, Miquel Batllori, Camilo José Cela, Rafael Lapesa, Manuel Alvar y José Antonio Maravall. 1975, ratificado 1980.
EL VALENCIANO ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA.
Unos pocos ejemplos entre otros muchos:
S. XIII: En el “Libre del Repartiment” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. En Burriana es el 80%, en Castelló se llega al 90% de repobladores catalanes, en València más del 55%, en Orihuela el 60%, etc. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella epoca se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie") de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani") y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae"). 1539: Colofón de la traducción al castellano de las poesías de Ausiàs March hecha en València por Baltasar de Romaní (1ª edición) : "Las obras del famosíssimo philosofo y poeta mossen Osias Marco, cavallero Valenciano de nación Catalan..." y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, el autor constata que el poeta de València y señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello, Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città" (València, gentil y muy noble, que en toda Cataluña no hay ciudad más lasciva y amorosa). 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..." 1876: B. Oliver, Código de las costumbres de Tortosa: "Este hecho [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad". 1908: Poeta Miquel Duran: “Jo, valencià, nascut a València, afirme que la meua pàtria és Catalunya”. 1933: Carles Salvador, mestre i escriptor: “Valencià de la ciutat de València, declare que sóc català”. En estudios sobre datos "de paternidad" (ADN), que són irrebatibles, resultó también que los genes más similares a los de los valencianos eran...los de los catalanes (estudio publicado en 1995 en "Levante"). Luego...
The administrator has disabled public write access.
fercavi
Re:La culpa del blaverisme és dels "catalanistes" - 2005/11/16 15:46
no mos fareu calamars!
The administrator has disabled public write access.
gadsfga
Re:La culpa del blaverisme és dels "catalanistes" - 2006/01/29 11:11
jo,com vos agra fevos els martirs,i per cert MArti de Vicana difereciaba entre el catala i el valencia...
The administrator has disabled public write access.
discrepe
Re:La culpa del blaverisme és dels "catalanistes" - 2006/02/04 23:50
no entenc a aquesta xiqueta;jo sóc valencià de la marina i defense una opció centre-esquerrista diferenciada del missatge comunista de EU,però per això no em tinc que fer mig blavero.Com voleu defensar el nostre país,la nostra llengua atacant-la.Jo parle valencià i no renuncie als meus dialectalismes però la nostra normativa pot ser flexible però de cultura i no xapucera.No podem obviar la nostra germanor amb catalunya,compartim cultura i llengua i nacionalisme és això.esteu caiguent a la trampa dels blaveros (espanyolistes).un blavero no és valencianista;un dels errors del nacionalisme valencià és aquest considerar-los com a tals quan són espanyolistes dirigits per madrid per tal de destruir-nos com a poble i sobre tot per la por que faria València unida amb Barcelona;ecònomicament parlant.reflexionem i contruim país,endavant
The administrator has disabled public write access.
Quan portem pràcticament un mes des que hem començat este any 2012, un any que va a ser molt dur per a tot el món i especialment per als valencians que anem a patir els efectes dels temps de balafiament passats, alguna cosa pareix que es moga al si de tot el valencianisme.
