Re:El manifest sobre COPE que he fet.Transformeu si.. - 2005/11/17 16:39
Ja podeu vore el banner que he creat amb el manifest en bilingüe que ens va passar el company Ferran. Si algú té alguna coseta més a esmenar... per favor, que ho faça el més aviat possible.
Ara, començarà la fase per a recollir signatures, i una vegada en tinguem unes quantes, enviar-ho als mitjans de comunicació.
Així que comenceu a divulgar el manifest per a poder recollir el màxim de signatures possibles.
(D'això, d'enviar manifests i escrits per a que la gent els signe, nosaltres els valencianistes, en sabem bastant)
The administrator has disabled public write access.
Ferran Bernia
Usuari asidu
Re:El manifest sobre COPE que he fet.Transformeu si.. - 2005/11/17 23:53
FELICITATS¡¡¡ crec esta acció és una sincera aportació que feu a que la veu dels cristians siga més neta, solidària i propera als valors que ens inspiren com a creients. Però... com pose la signatura?? De moment els propers dies se la passe als coneguts i ho diré a altres fòrums.
The administrator has disabled public write access.
searg
Usuari Platinum
Re:El manifest sobre COPE que he fet.Transformeu si.. - 2005/11/18 01:08
podríem dir q qui vulga signar-lo q es passara pel forum i ho diguera al post q vaig a obrir a tal efecte
és la unica manera d portar comptabilitzats a tots, xq si ens posem a reenviar-lo es crearan tres i quatre llistes diferents de signants, i serà un lio.
Què n'opineu?
The administrator has disabled public write access.
Buixquerot
Usuari expert
Re:El manifest sobre COPE que he fet.Transformeu si.. - 2005/11/18 09:16
Inclús sectors gens sospitosos de "progressisme" ens donen la raó: esta no és la nostra ràdio: és una editorial de fòrum libertas, vinclat amb e-cristians.net de Josep Miró i Ardèvol. (No l´he trobat en valencià, així que el copie segons està publicat)
Àngel Miret i Serra La COPE no respeta a los católicos
Claro está, los límites democráticos en el ejercicio de la libertad de expresión se encuentran exclusivamente en la ley. Evidentemente. No pretendo, pues, pedir que se retire la licencia administrativa a ninguna emisora.
Menos aún a la COPE en la que tiene intereses la Conferencia Episcopal Española, es decir la Iglesia a la que pertenecemos y con la que nos sentimos vinculados espiritualmente. Esta no es la cuestión objeto de debate. Si los contenidos y las formas de la COPE fueran los de una empresa privada cualquiera nada podríamos objetar: con no sintonizarla o girar el dial habría bastante. Para lo demás, ahí están los juzgados cuando corresponda.
El problema en cuanto a los contenidos de la COPE es el siguiente: un medio de comunicación de la Iglesia no puede inclinarse tan abiertamente por una determinada opción política, por más legítima que ésta sea, porque los católicos tenemos opciones y visiones plurales sobre las cuestiones sociales y políticas. Para constatarlo, basta con observar, por ejemplo, las profundas diferencias que la Conferencia Episcopal Tarraconense, junto con obispos y autoridades religiosas catalanas, mantienen con otros obispos españoles sobre el debate suscitado a partir de la propuesta de modificación del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Lo mismo puede ocurrir con otras muchas cuestiones políticas de menor impacto mediático pero igualmente trascendentes: ¿Debe suprimirse el impuesto de sucesiones? ¿Cuál es la política que sobre el problema de la vivienda deben mantener las administraciones públicas? ¿Qué presupuesto deben tener las políticas de integración de los inmigrantes? Y así hasta el infinito.
Si esto es así, no parece justo que un medio de comunicación católico, con la excepción de aquellas cuestiones en las que el magisterio de la Iglesia es diáfano como lo son la defensa de la vida desde su concepción, de los oprimidos, presos y marginados, de la libertad de los padres para escoger libremente la educación de sus hijos, la lucha por la erradicación de la pobreza, la defensa y promoción de los derechos humanos, etc. se convierta en fiel aliado de un partido político desde su vertiente, además, más radical e intolerante.
Pero hay otras cuestiones: El amparo de la Iglesia sólo lo utiliza cuando conviene a estos mismos idearios políticos. Así, cuando el Papa Juan Pablo II condenó sin ambages la invasión y la guerra de Irak, la emisora siguió apoyando no sólo el conflicto sino la participación en él de tropas españolas. O cuando reiteradamente se refiere a la inmigración de forma absolutamente contraria a los postulados de la Iglesia que mantiene, como no podría ser de otra forma a la luz de los Evangelios, una posición de respeto, acogida y ayuda a este colectivo. Y, en fin, qué decir de los groseros ataques al Sr. Duran Lleida por parte del Sr. Jiménez Losantos?
En cuanto a las formas, para la defensa de cualquier idea no puede utilizarse la descalificación permanente del adversario, el insulto personal con todos aquellos que no comparten íntegramente las tesis de los conductores de los distintos programas, el odio hacia las personas que discrepan, la mentira y la difamación. Este no es el estilo de la Iglesia de Cristo.
La utilización de un medio de comunicación de la Iglesia para fines partidistas supone un escándalo que muchos católicos no podemos tolerar por más tiempo.
Solicito pues a la Conferencia Episcopal Española, desde mi compromiso como militante católico, que el Sr. Jiménez Losantos y otros tertulianos de la COPE no continúen en esta emisora, que debe ser de todos los católicos. También de los que nos sentimos avergonzados de la línea seguida hasta ahora.
Desde la fraternidad que comporta la fe compartida pido que dejen de apropiarse del mensaje de Jesús y de la Iglesia de la que dicen ser miembros para defender sus intereses personales. Ruego que relean la buenaventuraza que proclama ”Felices los que esfuerzan por la paz, porque serán nombrados hijos de Dios”
The administrator has disabled public write access.
Buixquerot
Usuari expert
Re:El manifest sobre COPE que he fet.Transformeu si.. - 2005/11/25 14:01
Seguixen les notícies sobre la COPE (Diari AVUI, divendres 25 de novembre de 2005), ademés, també conté coses interessants, l´entrevista:
"Les provocacions de la COPE no m'agraden"
Monsenyor Enric Planas Amb els estudis de periodisme i química sota el braç, monsenyor Enric Planas va arribar al Vaticà el 1973 on ara ocupa els càrrecs de director de la Filmoteca, president del comitè científic de l'Institut Europeu d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials i representant de la Santa Seu al Consell d'Europa. Tot i que en un principi l'entrevista havia de ser un repàs a la trajectòria de Planas, l'actualitat política de l'Estat espanyol ha estat massa llaminera per passar-la per alt i deixar de conèixer l'opinió d'un català al Vaticà.
Quina opinió hi ha a la cúria d'una emissora amb participació eclesiàstica com la cadena COPE?
D'opinió oficial no n'hi ha. Els esdeveniments recents, com la mort del papa Joan Pau II, potser ho han impedit. A més, aquesta problemàtica, que des de Catalunya és molt viscuda i intensa, al Vaticà es confon. Els desastres naturals o la situació d'alguns països sud-americans mobilitzen molt més les energies de l'Església.
¿Les opinions que s'aboquen habitualment contra Catalunya des d'alguns programes d'aquesta emissora no arriben al Vaticà?
Sí, sí que hi arriben. El que jo puc dir és que la provocació ni m'agrada ni m'ha agradat mai. Sóc partidari del ministeri de conciliació, no del de crispació. Lamento que sentiments nobles com el patriotisme s'utilitzin amb finalitats partidistes, perquè és una estafa a l'electorat. La pressió de l'episcopat català perquè des d'una xarxa de l'Església, com la COPE, no es puguin emetre segons quins gèneres literaris em sembla absolutament escaient.
¿I la manca d'una actuació des del Vaticà sobre aquesta qüestió posaria de manifest la sensació que a la Santa Seu la realitat catalana no és prou entesa?
El Vaticà és un Estat independent sotmès a unes regles de joc. Per exemple, si el papa no diu bon Nadal en català no és perquè estigui contra de Catalunya, sinó perquè és l'ambaixada espanyola qui ha de fer la petició. Nosaltres no podem prendre la iniciativa. Ens enfrontaríem a un Estat acreditat a la Santa Seu. Ara bé, l'expressió del Papa no està regulada, i per això ha parlat més d'una vegada en català.
En un altre àmbit, com s'ha viscut al govern vaticà la polèmica d'incloure o no els orígens cristians al projecte de Constitució europea?
Al Vaticà tot és molt més objectiu del que pugui semblar. Europa, com a idea, neix als convents benedictins i s'expandeix cap a l'est, i no només com un fet religiós, sinó també cultural. A les sessions d'estudi del Consell d'Europa tots els experts estàvem d'acord en aquest punt; la polèmica la fan després els polítics. És curiós que es neguin els orígens judeocristians d'Europa i, en canvi, s'afirmi el valor del lliure pensament com a ideologia. O ballem tots o no balla ningú.
¿Potser és aquest, el motiu pel qual molts països han votat no?
La meva opinió és que la Constitució no ha prosperat perquè era canonitzar un sistema liberal econòmic que Europa no volia.
Però la voluntat de laïcització de molts governs existeix.
És evident. A la història sempre hi ha hagut aquests alts i baixos. Tot el nord d'Àfrica era la part més poderosa del cristianisme i fins i tot va donar sants pares d'una gran potència espiritual. Tot això, en pocs decennis, va quedar completament esborrat. Aquest és un element de reflexió important per a Europa.
Quin paper ha de jugar l'Església davant d'aquesta crisi?
Si es pot parlar de crisi a l'Església és de cultura. En els últims decennis hem deixat escapar la càrrega cultural de la qual és i ha de ser dipositària l'Església. Hem de recuperar el lideratge en el món científic i cultural, perquè la crisi també afecta el món dels laics que regeixen els quadres de la humanitat.
On són els grans polítics com Winston Churchill? ¿El papa Benet XVI és una aposta a favor d'aquest nivell intel·lectual del qual parla? Això no pot allunyar encara més l'Església de la ciutadania?
Que el papa Benet XVI és un gran intel·lectual no n'hi ha cap dubte. Ha estat un dels pares del Concili Vaticà II i vol treballar per elevar la formació de l'Església. Hi ha una dita aquí que diu: a Joan Pau II se'l contemplava, a Benet XVI se l'escolta. És prou clar, oi?
The administrator has disabled public write access.
Acabem de celebrar el Diumenge de Pasqua. En este dia, els qui creiem en el Crist ressuscitat, celebrem la seua mort i resurecció. El Temps de Pasqua es prolonga durant 7 setmanes, en les quals durant eixe temps se celebra la Pasqua com un sol dia de festa. A la fi d'eixe temps, se celebra l'Ascensió del Senyor i la Pentecosta, dia on va nàixer l'Església.
