AVUI: Clarobscurs valencians - 2005/10/12 17:34
Avui s'inaugura oficialment el Palau de les Arts a València. Un coliseu imponent, magnífic, dedicat bàsicament a l'òpera, dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava, que ja ha deixat marca pròpia en altres punts de la ciutat. El Palau de les Arts esdevindrà immediatament un punt de referència, un edifici simbòlic, que identificarà la capital del País Valencià. És la darrera construcció d'un conjunt, la Ciutat de les Arts i les Ciències -on hi ha també l'Oceanogràfic, l'Hemisfèric i el Museu de les Ciències-, que constitueix un sòlid atractiu cultural, artístic i científic. Com a culminació de tot el projecte, demà Calatrava rebrà l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Santiago Calatrava ha esdevingut el símbol de la nova societat valenciana: emprenedor, cosmopolita, triomfador, genial... L'anterior govern, presidit per Eduardo Zaplana, i l'actual, amb Francisco Camps al davant, han fet una bona tria. Han apostat per un artista que no qüestiona gairebé ningú al món, amb una sòlida projecció que s'encomana igualment a la nova València. Però darrere totes aquestes intencions i el cartró pedra habitual hi ha d'haver més coses perquè tot plegat tingui un sentit transcendent.
La ciutat de València i tot el País Valencià han canviat d'una manera radical durant les dues últimes dècades. L'economia s'ha modernitzat. Ha crescut el sector terciari, ha brotat amb força una nova indústria i s'ha reduït dràsticament l'ocupació en el sector agrícola. En qualsevol altra part del món tot això seria entès pels poders públics com una crisi. I actuarien en conseqüència. No és el cas. El creixement s'ha fet de manera desordenada, improvisada i desorientada. Les regles que controlen tot el procés són mínimes i l'economia valenciana s'ha convertit en un viver d'especuladors. Mentre s'ensorra la indústria tradicional -moble, fusta, joguina, tèxtil...-, sense que l'administració reaccioni, la pagesia valenciana, envellida i desesperada, abandona els cultius tradicionals -principalment el taronger- de manera massiva. Tot es mou d'una manera ràpida i convulsa i l'administració confon liberalisme amb impotència i falta de criteri.
El País Valencià bull i creix, però sobre unes bases precàries que poden conduir a un descontrol que es pagarà ben car. La passivitat de la Generalitat, a més, pel que fa al model de creixement, contrasta amb un excessiu intervencionisme en alguns àmbits. Les caixes d'estalvis han hagut de finançar operacions ben qüestionables i una part de l'acció de govern, que sovint es basa en l'exhibicionisme més primari, s'ha fet a còpia d'endeutament. Un deute que pesarà excessivament sobre els pròxims governs, siguin del color que siguin.
Hi ha, finalment, un altre punt preocupant. El País Valencià creix vertiginosament, però ho fa sense unes bases sòlides que l'arrelen amb el seu passat i la seva identitat. Les grans ciutats es despersonalitzen i la societat es desestructura. Els governs del PSOE, primerament, i els del PP, després, no han desplegat cap política que respecti i preservi els fonaments culturals i lingüístics del país. L'autoestima dels nous poders valencians es basa exclusivament en l'exhibició. L'amenaça del provincianisme desbocat és un fet. I la proposta de reforma estatutària que les Corts han enviat a Madrid n'és l'exponent més amarg.
The administrator has disabled public write access.
Quan portem pràcticament un mes des que hem començat este any 2012, un any que va a ser molt dur per a tot el món i especialment per als valencians que anem a patir els efectes dels temps de balafiament passats, alguna cosa pareix que es moga al si de tot el valencianisme.
