Un seminari internacional a la UIMP i l'edició en valencià de la seua autobiografia espiritual, primeres activitats per commemorar el seu naixement a París en 1909. València s'anticipa al centenari del naixement de la pensadora francesa Simone Weil (París, 1909-Ashford,1943) amb dos iniciatives: un seminari internacional sobre el seu pensament i l'edició en valencià de la seua autobiografia espiritual.

Font: www.rentllibres.wordpress.com

El seminari, dirigit per la professora de la Universitat de València, Emilia Bea, i titulat "Simone Weil, la conciencia del dolor y la belleza. Revisión crítica ante el centenario de su nacimiento", tindrà lloc en la seu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo del 22 al 24 d'octubre. Els professors José Jiménez Lozano, Jesús Ballesteros, Miklos Vetö, Juan Ramon Capella, Carlos Ortega, Wanda Tommasi, Massimo La Torre, August Monzon, o José Ignacio González Faus són alguns dels participants en este interessant seminari.

Per la seua banda, el llibre que commemora l'efemèride, traduït i prologat també per la professora Emilia Bea, apareixerà en la col·lecció "Rent" de literatura religiosa editada per Denes. Amb el títol Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, reuneix algunes de les pàgines més colpidores de Simone Weil sobre el seu procés interior i sobre la seua percepció de la desgràcia i la bellesa com a "formes d'amor implícit a Déu".

Pocs pensadors del nostre segle han exercit tanta atracció com Simone Weil. Els fragments de les seues obres, totes elles pòstumes, apareixen citats en els llocs més variats de la literatura contemporània i molts dels seus lectors manifesten haver experimentat una profunda commoció interior. La capacitat de romandre com a referent vital i filosòfic posa en relleu la singularitat del seu missatge profètic, a l'avantguarda de les sensibilitats que s'han despertat en les últimes dècades.

Simone Weil va nàixer a París el 3 de febrer de 1909, al si d'una família jueua agnòstica. Estudià filosofia a l'École Normale Supérieure i fou professora d'institut, sent coneguda com "la verge roja" pel seu activisme sindical i pacifista i les seus col·laboracions en la premsa revolucionària. En els seus escrits denuncia l'estalinisme i el feixisme pel seu caràcter totalitari i desenvolupa una anàlisi rigorosa de l'opressió i del desarrelament. Weil parla en primera persona, a partir d'experiències que li afecten profundament com l'assumpció de la condició obrera en la cadena de muntatge de la Renault o la participació en la Guerra Civil espanyola al costat dels anarquistes.

Arran de la seua experiència mística, que té com a moment clau una Setmana Santa a Solesmes, inicià el seu acostament al cristianisme, encara que no arribà a batejar-se. Davant la invasió alemanya, es refugia a Marsella, on roman fins a 1942, any en què es trasllada a Nova York i, posteriorment, a Londres, a fi de col·laborar amb la Resistència. Mor en 1943, als trenta-quatre anys, d'una tuberculosi agreujada pel seu desig de no menjar més que la ració dels soldats.

La seua obra és una crida a la solidaritat amb els oblidats de la història, que té fortes implicacions socials i polítiques i trascendix a un plànol religiós. Ella obri els ulls dels seus lectors per a mirar cara a cara el patiment i la desgràcia i veure en ells la veritat de la nostra condició humana.