El Partit Popular de la Comunitat Valenciana ha replicat quasi el mil·límetre les claus ideològiques bàsiques que la formació de la gavina va aprovar en el congrés estatal celebrat al juny a València. La ponència d'estatuts elaborada per l'alcaldessa de València Rita Barberá consagra la definició del partit com de "centre reformista i inspirat en els valors de la llibertat, la democràcia, la tolerància i l'humanisme cristià de tradició occidental".

Font: www.levante-emv.com

Aquesta última referència a les essències cristianes va ser inclosa a última hora en la ponència política dels populars en el conclave que reeligió a Mariano Rajoy a través d'esmenes impulsades pel sector cristià i per l'exsecretari general i exministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos. A la fi dels anys noranta, va anar l'expresident del Govern, José María Aznar, qui va advocar per arreplegar la referència cristiana en l'ideari del partit. En el congrés de 2004 va ser inclosa en la definició del PP, però durant les setmanes prèvies a la convenció valenciana es va eliminar.

Finalment la ponència política dels populars va incorporar que l'organització "es recolza en els valors essencials de la tradició cristiana que es troba en la base de la civilització occidental". Aquesta al·lusió al cristianisme dins corpus troncal de l'ideari del PP apareix ara en la ponència d'estatuts del congrés que el PPCV celebrarà el 18 i 19 d'octubre. És segur que no haurà trobat resistència en el cap del Consell, Francisco Camps, qui, igual que molts dels seus col·laboradors més propers, no oculta les seues fortes conviccions cristianes.

En clau valenciana, la ponència elaborada per l'alcaldessa de la Vall d'Uixó, Isabel Bonig, que duu per títol "Sí a la Comunitat Valenciana", considera que s'han superat el que considera "vells i ridículs conflictes, com el lingüístic o el dels senyals d'identitat", i afig que aquests conflictes "han servit durant massa anys com arma de confrontació política i causa de divisió entre el poble valencià, en lloc de ser un vehicle d'unió que cal potenciar i consolidar".

El document fa una encesa defensa de l'Estatut d'Autonomia i de la seua reforma i de l'autogovern autonòmic dins del marc de la Constitució Espanyola. El text rebutja "la intenció" de "dispersar Espanya" en un grapat de territoris autodenominados "nació" però si empra el terme "nacionalitats" en alguns dels seus paràgrafs.La ponència sosté que les polítiques del Partit Popular han fet de la valenciana una comunitat "exemple de consens, de desenvolupament de l'autonomia, sense minvament de la solidaritat i lleialtat amb Espanya".