|
Sant Andreu Dung-Lac i companys màrtirs |
|
|
|
|
dilluns, 24 novembre de 2008 |
Recordem un sant d’una església jove, la del país asiàtic de Vietnam, on ara mateix floreix un ric cristianisme, enmig de no poques dificultats presents i passades.
El cristianisme arribà a aquelles terres del sudest asiàtic de la mà de missioners espanyols i francesos en el segle XVII. Els jesuïtes traduïren la Bíblia a la llengua vietnamita i molts nadius es batejaven. Però els regnes asiàtics que més tard donarien lloc a l’actual Estat de Vietnam seguien una política d’impedir qualsevol contacte amb les cultures estrangeres, i fer-se cristià era vist com una traició al propi país, com un gest que propiciava una intromissió perillosa dels imperis occidentals en la regió. Encara així, malgrat les dificultats i l’escassesa de sacerdots, el cristianisme progressava, recolzat en uns laics profundament fidels que no deixaven d’exercir la catequesi, i es va consolidar una forta minoria cristiana. La persecució més implacable dels reis vietnamites contra la població cristiana s’exercí des del segle XVII fins a finals del XIX, i es calcula que va provocar unes 130.000 víctimes.
Andreu Dung-Lac nasqué en l’aldea de Bac-Ninh, al nord de Vietnam l’any 1795, en el si d’una pobra família de camperols, i el seu primer nom va ser Dung Ahn Tranh. Als dotze anys els seus pares varen traslladar-se a la ciutat de Hanoi. Allí el xiquet va ser instruït per un catequista laic, que també li va donar l’educació bàsica que no rebien normalment els xiquets pobres del seu estament social. Després de tres anys de formación cristiana es va batejar i li va ser imposat el nom d’Andreu. Aprengué xinés i llatí i ell mateix va fer de catequista d’altres persones. Per les seues qualitats i dedicació va ser elegit per a estudiar teologia, i més tard, el 1823, va ser ordenat com a sacerdot. Exercí com a rector de parròquia a Ke-Dam, on per l’exemple de la seua vida i per la predicació constant, va convertir a molts.
Però justament en aquells anys s’apropava una època dura per al catolicisme al Vietnam, perquè el seu monarca, Minh-Manh, va emetre un edicte en el que s’ordenava la persecució dels cristians amb tots els mitjans possibles. Andreu Dung va ser empresonat i torturat diverses vegades, encara que la comunitat cristiana sempre aconseguia el seu alliberament pagant diners. Va, fins i tot, canviar-se el nom (es posà Lac), i es mogué a una altra província per tal de pasar desapercebut. Però l’any 1839 va ser de nou detingut per les autoritats, juntament amb un altre prevere, Pere Thi, amb qui Andreu volia confessar-se. A la presó va ser sotmés a un interrogatori per veure si el podien fer renunciar a la seua fe. La seua perseverància en la fidelitat a Crist va fer que finalment el decapitaren el dia 21 de desembre d’aquell any. Però no solament sant Andreu, un total de 116 cristians foren assassinats entre 1820 i 1862, i entre ells, preveres, com ell, però també bisbes, laics, i una dotzena de missioners espanyols i francesos. El papa Joan Pau II va declarar-los tots sants l’any 1998.
Francesc Aracil
Col·lectiu de Cristians Valencians d’Elx-Baix Vinalopó
Publicat a Noticias Diocesanas (Diòcesi d'Oriola-Alacant)
|
