|
dimecres, 03 desembre de 2008 |
Pel seu interés reproduïm l'editorial que el Centre d'Estudis Jordi Pujol ha publicat a la seua web sobre un "valor que les generacions que ens precedeixen tenen molt interioritzat i que nosaltres hem anat oblidant: l’austeritat".
El Centre d’Estudis Jordi Pujol i la Fundació Lluís Carulla hem posat en marxa un cicle de conferències sobre una sèrie de valors que consideràvem essencials per a la nostra societat: la veritat, el respecte, l’excel·lència, l’estima al país i a la gent, l’esforç, i la resiliència.
Alguns d’aquests valors, com ara la innovació, la creativitat o la veritat, tenen un caràcter transversal i indiscutit, però d’altres, com l’esforç, el respecte o, fins i tot, el patriotisme, han estat arraconats durant anys per certs corrents de pensament dominants a Catalunya. Potser no d’una forma volguda o manifesta, però diguem que aquests principis no han estat prioritaris. En certs moments i ambients qui parlava de la importància del respecte, l’esforç o l’autoritat era sospitós de ser un reaccionari. Ara sembla que tots plegats ens estem adonant de les conseqüències de deixar de banda aquests valors, especialment en l’educació dels més joves. Bé, rectificar és de savis però no és fàcil recuperar el camí perdut.
D’altra banda, en aquesta època de crisi econòmica que ens toca viure, haurem de recuperar un altre valor que les generacions que ens precedeixen tenen molt interioritzat i que nosaltres hem anat oblidant: l’austeritat.
És cert que és un concepte que resulta incòmode i antipàtic, però té també aspectes positius, en contraposició al consumisme desenfrenat i alienant. També és veritat que l’ortodòxia econòmica veu l’austeritat com un fre al consum i, per tant, com un mal absolut, però el desenvolupament econòmic no pot centrar-se únicament en increments sostinguts del consum. No és socialment sostenible.
Les generacions que han viscut la guerra o la postguerra ens avantatgen a l’hora d’afrontar situacions com l’actual. Han hagut de lluitar per cobrir les necessitats més elementals i, de grat o per força, han après a valorar allò que nosaltres donem per fet. La gent que ha viscut les penúries d’èpoques no tan llunyanes no pot concebre que a les cases es llenci menjar. Ni que s’hagi de canviar de telèfon mòbil si el que tenim encara funciona. Ni que els aparells ja no s’intentin arreglar, sinó que se substitueixin directament. Són només alguns exemples d’una manera de pensar i fer objectivament més racional que l’actual, i que potser la crisi ens obligarà a recuperar.
L'escriptor lleonès Andrés Trapiello, cita sempre una frase de Sant Agustí que diu que patir és dolent, però haver patit és bo. Això entronca també amb el concepte actual de resiliència, entès com a capacitat de sortir enfortit de l’adversitat. Segurament, crisis com aquesta, a posteriori i de forma col•lectiva, poden arribar a resultar positives per a les societats.
Els darrers anys de prosperitat econòmica havien abocat determinats segments de la població catalana, i potser de forma més evident d’algunes regions d’Espanya, a un comportament col•lectiu de, si se’m permet l’expressió, nourriquisme difícilment digerible. Aquestes conductes es retroalimentaven amb unes formes de desenvolupament econòmic de resultats molt vistosos però, a la fi, d’escassa solidesa i consistència, com després s’ha vist. Una creixent superficialitat, un consum desmesurat i irracional, una excessiva accessibilitat creditícia, una infravaloració de l’esforç i la formació, un desproporcionat culte a la imatge i l’aparença o un creixement econòmic excessivament dependent de la construcció han estat peces d’un trencaclosques que han acabat encaixant. La crisi de valors i la crisi econòmica han acabat confluint.
En definitiva, la crisi serà dolenta perquè la gent, les persones, la patirem però possiblement com a societat en podrem extreure beneficis a mitjà i llarg termini.Font: Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
|
|
Literatura religiosa contemporània en valencià
Encíclica en valencià
Ara connectats
Hi ha 44 convidats en línia
|
