|
Persones de l’àmbit de la cultura, la societat i la política diuen adéu a D. Ramon Arnau |
|
|
|
|
dimarts, 09 desembre de 2008 |
La qualitat humana de D. Ramon Arnau era tan exemplar que deixà amics estimats per tot arreu. Ara, en l’hora del seu traspàs, personalitats del món de la cultura, la societat i la política han escrit paraules de comiat i agraïment per dir-li adéu.
Sense cap ànim d’exhaustivitat volem recollir alguns dels articles publicats a la premsa valenciana els dies següents de conèixer la mort de l’acadèmic i degà emèrit de la Seu, coneguts per tots com D. Ramon.
Un dels més comentats ha estat el que publicà el seu company a l’AVL Antoni Ferrando, Secretari de la Comisió de Texts Litúrgics de la que el propi ramon Arnau era el president i on posà el màxim interès per publicar el missal perquè la missa en valencià siga normal a l’Església. La tasca de traducció dels textos litúrgics (http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112900_19_525609__ComunitatValenciana-tasca-traduccio-dels-textos-liturgics) fou publicat a Levante-EMV (29 nov.).
Igualment emotiu i d’un altre company de l’AVL fou l’article de Josep Lluís Domènech, publicat també per Levante-EMV (30 nov.) amb el títol Un paisà, un company, un amic (http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008113000_19_525913__ComunitatValenciana-paisa-company-amic). El mateix que va fer a la seua tribuna setmanal del diari El Mundo (1 des.), Ricardo Bellveser (no disposem de l’enllaç) on apuntava alguna que altra anècdota sobre la seua qualitat humana.
Per la seua banda, Alfons Garcia. periodista de la secció de cultura de Levante-EMV, i que ha fet tantíssimes informacions sobre l’AVL, va escriure a la tribuna Un tipo de novela (30 nov.) (http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008113000_19_525914__ComunitatValenciana-tipo-novela) com li va colpir en la seua experiència personal D. Ramon Arnau. Una café amb llet i una magdalena que es quedaren sense poder compartir.
També periodista, en este cas del grup Las Provinicas, és Ramón Palomar qui també va conèixer D. Ramon. Conegut de la seua família Palomar conta com no es perdia cap de les visites i tertúlies que feia a casa son pare. L’article que va escriure per al degà de la premsa, Don Ramón (http://blogs.lasprovincias.es/ramon-palomar/2008/12/1/don-ramon) (1 des.) també hi figura al seu blog personal.
Per internet hem pogut conèixer també que Ramon Arnau fou l’impulsor dels campaners de la Catedral. La seua estimada Seu, on va estar al seu cap durant 12 anys. L’incansable Francesc Llop i Bayo ho conta a In memoriam: Monsenyor Ramon ARNAU, ex degà de la Catedral de València (http://campaners.com/php/textos.php?text=3157) (29 nov.).
I en l’àmbit de la política trobem dos entrades a sengles blogs. Un és el titolat D. Ramon Arnau, un home de bé (http://ignasibellido.blogspot.com/2008/11/d-ramon-arnau-un-home-de-b.html) i escrit (29 nov.) per Ignasi Bellido, secretari comarcal del Bloc en l'Alacantí i membre del seu Consell Nacional. També polític amb blog és Vicent Benavent (Iniciativa), d’Alberic, el mateix poble que Arnau, que escriu un post amb el títol En memòria de Don Ramon Aranu. Adéu, amic. Fins sempre on descriu la especial relació que van mantindre i quan d’important fou per la seua vida.
Finalment, deixem també la crònica de la missa exequial (http://www.archivalencia.org/contenido.php?pad=6&modulo=37&id=2100&v=36&fecha=20081129) que va presidir el Cardenal Agustín García-Gasco, qui uns anys abans va rebre de les mans de Ramon Arnau i de la presidenta de l’AVL la proposta dels textos litúrgics que encara romanen a un calaix.
|
