Benet XVI ha nomenat al cardenal arquebisbe de Toledo, el valencià monsenyor Antonio Cañizares, com nou prefecte de la Congregació de Culte Diví i Disciplina dels Sagraments, nou càrrec pel qual previsiblement se n'anirà a Roma, després de sis anys a Toledo, tot i que en principi compaginarà els dos càrrecs.

El nomenament s'ha fet públic hui en el Butlletí Oficial de la Santa Seu al Vaticà, i en el mateix s'establix que el papa, al acollir la renúncia per motius d'edat del cardenal Frances Arin, ha cridat per a succeir-lo al cardenal Cañizares.

A mitjans del mes de novembre passat, l'arquebisbe va assegurar que el papa no li havia comunicat cap nomenament, però a penes una setmana després, el passat 20 de novembre, Benet XVI va concedir una audiència privada al cardenal, obrint-se així la possibilitat que finalment comunicara esta notícia.

BIOGRAFIA
Monsenyor Cañizares va nàixer a Utiel (València) el 15 d'octubre de 1945 i va ser ordenat sacerdot en 1970, a Sinarques (València), per l'arquebisbe José María García de la Higuera. En 1992, va ser nomenat bisbe d'Àvila i en 1997 va ocupar l'Arquebisbat de Granada. El 24 d'octubre de 2002 és nomenat arquebisbe de Toledo per Joan Pau II.

Va ser nomenat cardenal el 25 de març del 2006 i és membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i de la Comissió Pontifícia Ecclesia Dei.

En la Conferència Episcopal Espanyola ha desenvolupat nombrosos càrrecs, entre ells, el de vicepresident. Actualment, és membre de la Comissió Permanent, del Comitè Executiu i del Consell de presidència.

La Congregació de Culte Diví i Disciplina dels Sagraments, creada en 1908 i nomenada així per Joan Pau II en 1988, s'encarrega de tot allò relacionat amb la litúrgia i els sagraments. L'actual prefecte d'este dicasteri és el cardenal nigerià Francis Arinze.

REACCIONS
Recollim a continuació algunes reaccions:

—Enric Juliana (La Vanguardia, 10 desembre 2008): El nombramiento tiene una segunda lectura, que no debiera pasar por alto. El cardenal primado de Toledo ha manifestado en los últimos tiempos una fuerte discrepancia metodológica con el cardenal arzobispo de Madrid, Antonio María Rouco Varela. Perfectamente alineado con el pensamiento del Papa, Cañizares no aspira a ser el Richelieu español. Detesta, por ejemplo, que la emisora Cope sea utilizada como la partida de la porra de la Iglesia. Cañizares en Roma es el contrapunto a la tendencia de Rouco a operar como el Papa de España; como jefe indiscutible de una Iglesia nacional española.

—José Manuel Vidal (PeriodistaDigital.com, 9 desembre 2008): Amén de dirigir y controlar la liturgia en todo el mundo, Cañizares, con su ascenso a los altares de la Curia, se convierte asimismo en el español más cercano al Papa. De ahora en adelante, las decisiones que se tomen en Roma sobre España dependerán en buena medida de sus consejos. Y, aunque no forma parte todavía, del dicasterio de los obispos, nadie duda de que tendrá mucho que decir en los próximos nombramientos. Y por supuesto, en las relaciones entre el Vaticano y el Gobierno socialista.

Y que tiemble Federico Jiménez Losantos. El locutor de La Mañana sabe muy bien que, a partir de ahora, las presiones romanas sobre su protector el cardenal Rouco Varela, se van a incrementar. Y, como consecuencia de ellas, su puesto en la cadena de los obispos está más en entredicho que nunca. Cañizares es un hombre de convicciones. Y, cuando entiende que algo o alguien está dañando la credibilidad de la Iglesia, no se anda con contemplaciones. Hace tiempo que el todavía purpurado de Toledo sabe que ni el tono ni el mensaje de Losantos se acomoda con el ideario de la cadena episcopal. Y no tardará en hacer valer su opinión al respecto. Con la fuerza del converso y el plus de poder que acaba de conseguir.

—Jordi Llisterri (laetoanimo.blogspot.com, 10 desembre 2008): I finalment destacar que a Roma se’n porten un cardenal nacionalista. El qui, per exemple, va parlar de la “Inmaculada como patrona y cuyo patronazgo une a todos los pueblos de España en una unidad inquebrantable que ciertamente está amenazada". Si no us sembla prou nacionalista poseu la Moreneta en el lloc de la Immaculada, canvieu Catalunya per Espanya, i al·ludiu al fet diferencial on diu unitat. Veureu.