Sobre la senyera dels valencians

dilluns, 30 març de 2009

El debat sobre el blau a la senyera no defallix. Un qüestió que retarda i bombardeja la necessitat que té el valencianisme polític de ser tingut en compte pels ciutadans.

A continuació reproduïm l’aportació que, per interessant, ha fet l’usuari Trellat al fòrum de valencianisme.com. Aconsellem, igualment, revisar moltes altres de les intervencions de Trellat en la web del valencianisme de construcció també molt ben documentades i argumentades.

SOBRE LA SENYERA DELS VALENCIANS

Ningú no nega la presència de les quatre barres de la Corona d’Aragó al Regne de València.

La qüestió és si políticament gran part dels nacionalistes seran algun dia prou madurs per a comprendre varies qüestions (sembla que no):

1) La necessitat d’una senyera pròpia del País Valencià, diferent de l’oficial a Catalunya, i acceptada pel major número de valencians. Està clar que eixa idea no l’acceptaran mai els que volen ser catalans i defensen un projecte pancatalanista de construcció nacional dels Països Catalans.

2) El fet de que ja tenim una senyera pròpia que és oficial, des de fa quasi 30 anys i que clarament ens identifica com a valencians. I que difícilment tindrem una altra diferent d’oficial. I que cada dia es va consolidant més la senyera oficial a tots els efectes.

3) La senyera de les quatre barres no ha estat la senyera oficial en els últims 300 anys (es diu aviat). I possiblement no ho haja estat mai en el sentit que s’entén hui en dia. Ha estat més bé una senyera reial i de les viles reials (no totes les poblacions del país).

4) Quan s’ha fet política regionalista i posteriorment nacionalista entre finals del segle XIX fins a 1939 s’ha fet clarament amb la senyera coronada, de manera quasi exclusiva. Per tant hi ha una legitimitat i una tradició històrica evident. Un dels greus errors del nacionalisme dels anys 60 va ser no voler (ni tan sols intentar) integrar eixa tradició. Per la mateixa època que els catalans decidixen utilitzar la senyera de la Corona d’Aragó com a senyera privativa seua, els valencianistes decidixen utilitzar la senyera amb blau.

5) Parlar de la senyera oficial com "una senyera municipal més" com si la ciutat de València fora, amb tots els respectes, com per exemple Torreblanca, és no entendre res. El Regne de València va ser una ciutat-estat com va ser Venècia, i hi havia una important simbiosi entre la ciutat i el Regne.

Com explicava molt bé Xavier Bru de Sala (http://www.valencianisme.com/forums/viewtopic.php?t=3261&highlight): “Els catalanistes valencians tenen la raó en qualsevol conversa desapassionada, freda, científica, però gairebé ningú els la dóna. És el seu si, o la conseqüència dels seus errors. [...]

Si la Comunitat Valenciana no és el País Valencià en la paperassa oficial és potser perquè els catalanistes de València es van atipar de cantar la consigna «País Valencia, Països Catalans», i van provocar una identificació entre la paraula País i Catalunya. I de la mateixa manera que els catalans no voldrien ser coneguts com a valencians, als valencians, que tenen nom propi, no els agrada que els diguin catalans... [...]

Els valencians, com tothom, són en principi partidaris de conservar i projectar el llegar del seus avantpassats, però no el llegat dels altres, i menys el dels veïns. [...]

Si en lloc d'accentuar els noms comuns d'aquest llegat, els líders del valencianisme provessin de concentrar-se en allò que és propi de la valencianitat, obtindrien una millor acollida, sempre que es pogués creure en la sinceritat de la seva reconversió.”

Això és el que hauria de fer el nacionalisme de manera massiva: “concentrar-se en allò que és propi de la valencianitat”. Però com senyala Bru de Sala "sempre que es pogués creure en la sinceritat de la seva reconversió". Això és molt important. La gent no és tonta.

Durant la II República en l’important setmanari "El Camí" es van produir una sèrie de debats sobre quina havia de ser la senyera que havien de portar els valencianistes. Eren debats civilitzats, cavallerosos i amb arguments de pes, ja que eren debats entre valencianistes autèntics (tothom tenia clar que l’anticatalanisme era la careta del castellano-espanyolisme assimilista).

El nacionalisme republicà era un nacionalisme prou més madur i amb més trellat que l’actual. I sempre amb voluntat d’arribar a consensos i aplegar al màxim de valencians (el d’ara sembla a voltes que busque ser quan més minoritari millor).

Un dels debats es va produir en 1933 entre Guillem Renat (pseudònim del filòleg Josep Giner i Marco), que defensava la senyera de Jaume I, i Nicolau de Sueca (Don Nicolau Primitiu Gomez Serrano, el gran patriarca valencià), que defensava la senyera coronada, en els números 86 i 90 d’El Camí. El punt de vista sintètic, que resumia un poc el parer de la majoria dels valencianistes el va indicar, ple de trellat, Frederic Torregrossa (pseudònim de l’escriptor d’esquerres Josep Mascarell) en el número 91 d’El Camí (2 de desembre de 1933). Indicava això següent:

Josep Mascarell, Consideracions sobre el mot senyera, encara (El camí nº 91 – 2 desembre 1933)

“Sempre he cregut que les controvèrsies en matèria tan delicada com és el valencianisme eren més perjudicials que profitoses, motiu pel qual a vegades és convenient callar i no armar estridències entre valencianistes, tot permetent que es diguen algunes tonteries, ja que les suposem dites de bona fe. Però no així quan estes siguen dirigides a punt tant neuràlgic i sensible del valencianisme com és la nostra Bandera... [...]

Hom no pot negar que tradicionalment la bandera del País Valencià siga diferent en res a la de Catalunya. Però la tradició és una teranyina que hom pot trencar fàcilment d’una manotada i fer entrar la nova llum d’esta època moderna. Hauríem d’haver arribat fins les hores d’ara amb la clara idea d’aquella bandera valenciana per a què de tots modos hui calguera prudentment diferenciar-la.... [...]

I tot i admetent el seu origen heràldic (molt del gust d’aquella època) els valencianistes de hui, catòlics, centre i esquerra, hem adoptat ja sense reserves la nostra bandera valenciana, senyera del País Valencià. [...]

Baste-nos, puix, per a no confundir-la amb la de Catalunya (tal volta ells ho agrairan) i descomptant aquells que bojament pensen en posar-hi floquets, posar les quatre barres roges sobre fons d’or tallades per una franja ben gran i ben blava, i al bell mig, un clar estel solitari, com a signes inconfundibles del nostre esperit lliure i de la nostra valencianitat.”

El nacionalisme valencià de la República va agarrar de manera pràcticament unànime la senyera amb blau. Això es pot vore perfectament de manera aclaparadora en les publicacions nacionalistes de l’època, com el Poble valencià, el Camí, Acció, etc..., i també en la premsa general (El Pueblo, La Voz Valenciana, Diario de Valencia, Las Provincias, etc..). Els valencianistes sabien molt bé el que es feien. Coneixien molt bé la senyera de Jaume I. Però triaren la senyera amb blau. Necessitaven un símbol propi de la valencianitat. I ho van fer de manera consensuada.

El nacionalisme actual ha de fer seua i de manera prioritària la senyera coronada. I utilitzar la senyera de Jaume I com a senyera complementària.

Font: www.valencianisme.com (http://www.valencianisme.com/forums/viewtopic.php?t=4333)
En este mateix fil es poden vore els documents gràfics que aporta l’autor d’este article.

Nota: La fotografia que il·lustra este article (portada) correspon a una diada valencianista celebrada a Xàtiva l'any 1933.