Vida amunt i nacions amunt, títol principal de l’obra, és un vers que forma part del sempre emocionant poema del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés que comença així:

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

El llibre recull les contribucions presentades als dos darrers congressos del Grup d’Estudis sobre Personalisme i Cosmopolitisme del Departament de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de València: “Federalisme i orde cosmopolita” (2002) i “La qüestió nacional valenciana. Una reflexió crítica” (2007). A més, també inclou altres treballs, estudis i textos de la mateixa temàtica centrats en una visió d’Europa des del País Valencià.

L’obra conclou amb una mena d’opuscle, reflexió que servix com epíleg –amb data de 29 de juny de 2007- titulada “Tres segles després de la Nova Planta”, “amb el fi de col·laborar a bastir un debat obert i ampli”.

I esta col·laboració es fonamenta, de forma ampla, per l’opció d’un “nacionalisme cívic i arrelat –ensems plural i reivindicatiu, preocupat tant per la construcció del demos o societat civil com pel retrobament de l’ethos o comunitat cultural- és indestriable de l’opció per un valencianisme dialògic”. Via, segons s’assenyala a l’epíleg que “no fou la via oberta pel nacionalisme ‘ortodox’, fusterià”.

En la nòmina de col·laboradors figuren, e més dels editors, Lluís Aguiló, Emili Altur, Vicent Baydal, Emilia Bea, Josep Vicent Boira, Lluís Brines, Josep Daniel Climent, Agustí Colomer, Lola Cubells, Vicent Diego, Vicent Franch, Cristiana García, Joaquim- Juan-Mompó, Antoni López, Vicent Miquel, Lluís Bernat Prats, Santiago Pestchen, Martínez Sospedra, Ramir Reig, Antonio Rivera, Abelard Saragossà, Rafael Roca, Albert Viciano, Vicent Soler i Josep Antoni Solves.

Tots ells aborden la realitat valenciana des de diferents àmbits i, segons els responsables de l’edició “hem volgut ordenar-los, a tall de mosaic, segons un fil conductor que, recorrent successivament els camps de la lingüística, la literatura, la història, la filosofia, l’economia, la política i el dret, afavorisca el diàleg i la complementarietat”.