Destacats bloguers de diferents sensibilitats valencianistes, així com altres portals d’informació, han coincidit els últims dies en reclamar major atenció a les tradicions de la ciutat de València per part del moviment nacionalista valencià, a propòsit de la festa de la Mare de Déu dels Desamparats.

Es tracta dels blogs de Pere Fuset (Bloc), Joan S. Sorribes (Estat Valencià) o Miquel Àngel Gascón (Units X Valéncia), així com els portals Valencianisme.com i annanoticies.com. En el cas de Gascón (este últim ha estat publicat a cristians.net) i Fuset s’arriba a coincidir, inclús, amb la referència futbolística al partit disuptat entre el València CF i el Real Madrid.

En el cas de Pere Fuset, conseller nacional del Bloc, a l’article titulat Geperudeta CF-R Muixeranga on es pregunta –seguint a  JV Marqués en "País perplex"- si seria possible des de l’esquerra i el nacionalisme “traure-li el suc a la devoció cap a la Geperudeta o al València CF”.

Fuset acaba el seu article amb una interessant reflexió a propòsit del concert organitzat per ACPV: “Mentre - ara sí- milers de joves ballen a ritme d'ska al campus dels Tarongers, i les rodalies de Mestalla entonen el "madridista qui no bote" hi ha qui ho fa ataviat de llaurador i repicant fusta. És la dansà a la Mare de Déu en la vespra de la festa. Una festa, en honor a la patrona que com moltes altres similars també es pot viure - quasi sense contradiccions- amb un esperit laic. I és que si bé l'himne de la coronació és - com tot en esta terra- un excés no està de més sentir per unes hores que hi ha una "pàtria valenciana" que s'empara baix algun mant.

I amb este panorama personalment no he pogut més que optar per la bona companyia i el cinema europeu especialment en el dia d'Europa. I, això sí , rellegir un dels articles més encertats de Gil Manuel Hernández, La incompatibilitat emocional dels valencians, tot desitjant la fí d'un Geperudeta CF-R. Muixeranga, amb massa temps de descompte i tant de gol en pròpia porta”.

Per la seua banda, Sorribes, d’Estat Valencià, a l’article publicat a Utopia escriu des d’una “devoció laica” a la “Mare de Déu dels Desamparats” on fins i tot dedica un cant d’albaes molt reivindicatiu.

I assegura: “La nostra pàtria està feta de carrers, de places, de cantons, i això ens dota d’un imaginari col·lectiu ric i ple de matissos, colorista i d’expressió sorollosa i emotiva. És el cas de l’amor que els valencians, amb independència de la fe o la laïcitat, professem a la nostra patrona, que imaginem encorbada i generosament entregada a la protecció dels més desafavorits, dels més necessitats. Si València és la Pàtria nostra, en la mare de Déu dels Desamparats se simbolitza la “màtria”, i amb tot de colors i sorollosament milers de valencians ho manifesten cada any, com en el dia de hui, carregant la imatge guardada en la Basílica i entre llàgrimes, emocionades paraules, i demostracions d’afecte, fan passetjar la Geperudeta pels carrers, sense oblidar que a la “mare” sempre hi ha alguna cosa a demanar-li.

No són poques les coses que en un dia com hui s’encomanen a la mare dels Desamparats: amb 500.000 desocupats, més d’un milió de pobres i un 70% de treballadors en precari, posem per cas, la llista de drames humans valencians i, per tant, de demandes és pot fer tan extensa com per avorrir la més faenera de les verges”.


“Quan torne de Mestalla per la carretera cap a Torrent, (no puc quedar-me en el Cap i Casal i després entendreu el perqué), nos creuarem en grups de persones que caminant, es dirigixen cap a la plaça de la Mare de Déu. No és una pelegrinació organisada, ni convocada per ningú, ni tan sol proposta per alguna entitat o persona. És un pelegrinage instintiu i sentimental. Una romeria emocional que provoca que grups de persones caminen des dels pobles del voltant de Valéncia ciutat cap a la Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. És una caminada entusiasta, moguda simplement per l'amor a la Mareta i que congrega a persones de totes les edats i condicions, i no és un tòpic, és una realitat que es pot comprovar eixint als carrers per a observar els rius de gent que s'acosten a la Basílica. Sense cap agenda i per a participar cada ú des de la seua fe o la seua devoció en la descoberta, la Misa d'Infants, el Trasllat o la Provessó. Un dia sancer d'emocions tradicionals des de la nit del dissabte fins a la vesprada del dumenge”.

valencianisme.com i annanoticies.com també s’han fet ressó de la part més folclòrica de les festes de la Mare de Déu com és la gran dansà que es balla a la plaça de la Verge del cap i casal, seguida per milers de persones.

Extret de val.com: "La "Dansà" és la manifestació folklòrica valenciana més antiga i es celebra per totes les comarques del país amb diferents noms en diferents moments. Es tracta d'un ball estructurat la composició del qual podeu consultar ací o ací . Agraïm també el video sobre la "Dansà" 2009 facilitat pel company valcomer javixu".

De fet, a diferents fils del fòrum de val.com es poden seguir reflexions que seguixien la línea que apunta Fuset.