El valencianisme democratacristià ret homenatge a Vicent Miquel i Diego
divendres, 12 febrer de 2010
Amb motiu del 70 aniversari de Vicent Miquel i Diego l'11 de febrer es va celebrar un acte de reconeixement al seu treball
valencianista promogut per la UDPV,
entitat cívica successora del partit democratacristià que va
comparèixer a les eleccions constituents de 1977. FOTO: Vicent Miquel el dia de l'homenatge amb els candidats de la contesa.
Entre la
llarga nòmina de militants històrics que han participat en l’homenatge figuren
persones de destacada rellevància en la societat valenciana com el president de
l'Associació Valenciana d'Empresaris, Francisco Pons, el president de la
Confederació de Cooperatives Valencianes, Vicent Diego o l’ex director general
de Bancaixa, Emili Tortosa. Així com familiars, amics i diversos representants
d’organitzacions socials, econòmiques, polítiques i religioses, entre d’altres.
Durant
l’acte d’homenatge pronunciaren unes paraules Vicent Ruiz Monrabal, que va encapçalar
la candidatura de la UDPV a 1977; Llibert Cuatrecasas, president de d'INEHCA
(Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn) fundació vinculada a
Unió Democràtica de Catalunya; Vicent Diego i Agustí Colomer, actual secretari
de l’organització. Durant l’acte es va projectar un vídeo (que adjuntem) que
resumix en 4 minuts el marc històric en el que ha vixcut Vicent Miquel i el seu
treball polític i cultural.
VICENT MIQUEL I DIEGO, LA FIDELITAT A LES ARRELS
Vicent
Miquel i Diego va iniciar la seua trajectòria valencianista en l'Aula Ausiàs
March de la Universitat de València i en els cursos de llengua valenciana de Lo
Rat Penat. A mitjan els seixanta, coincidint amb el Concili Vaticà II, va
organitzar la campanya a favor de la Missa en valencià, que va sumar 20.000 adhesions,
i va escriure el llibre “L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla”.
Al juny de 1965 va ser un dels fundadors del partit Unió Democràtica del País
Valencià, que va comparèixer en 1977 a les eleccions constituents, sense
obtenir representació parlamentària a pesar de ser la força valencianista més
votada.
Va
participar activament en les tertúlies de l'Hotel Anglès de finals dels
vuitanta, que van donar motiu al moviment conegut com tercera via, reflexió
valencianista destinada a superar els enfrontaments històrics entre
“catalanistes i anticatalanistes”. En 1996 va fundar l'entitat Unió Democràtica
del Poble Valencià a fi de difondre el pensament democratacristià i
valencianista. Ha estat ponent en els tres congressos d'estudis personalistes
organitzats per la Universitat de València. Manté relacions estretes amb Unió
Democràtica de Catalunya, gaudint de l'amistat de noms com Josep Antoni Duran i Lleida, Joan
Rigol o el mateix Llibert Cuatrecasas.
