La xarrada de Vicent Flor va ser brillant en tant que clara, franca i ben enfocada. Especialment és important subratllar la quantitat de dades reals aportades allunyant-se de la intuïció i endinsant-se, això sí, en la interpretació. Destaque aquestes coses perquè no són freqüents.

Vicent convida a la reflexió però ho fa amb apriorismes. Convindria revisar-los. L'exposició gira al voltant d'un eix: el conflicte identitari valencià. Hom podria pensar que el conflicte identitari està en el vector espanyolisme-valencianisme. Però no. Per raons òbvies. Només volia destacar que eixe vector sempre queda amagat gràcies a l'altre conflicte. El conflicte del que parla Vicent és el conflicte de "packs": catalanisme vs blaverisme.

La primera conclusió per tant, seria que els valencians no tenim cap conflicte identitari. Totes les enquestes diuen ben bé quina identitat tenim: espanyola-espanyolista, fins i tot per damunt de territoris inesperats. Per tant, el conflicte el tenim aquells que som valencianistes. Hi ha conflicte sobre què és ser valencianista. No sobre què és ser valencià que està molt clar. Ser valencià és ser un espanyol que viu a Levante. Totes les dades estadístiques ho deixen claríssim, torne a insistir.

Centrat el tema. Convindria continuar deconstruint la xarrada de Vicent. Vicent compara dos "packs" delimitats i construïts. Per tant, planteja una dicotomia. La dada és històrica i incontestable. Però la conferència es para quan s'arriben a les possibilitats de futur. Supose que tampoc era l'objecte. La ciència política és l'auditoria de la història política. El plantejament dicotòmic però té una trampa mental. Pensant en dos polaritzacions existeixen dos possibilitats: adherir-se a un d'ells o fer un "mix". Qualsevol de les dues opcions té trampa. La primera perpetua el conflicte. I la segona és insatisfactòria per als dos extrems. De manera que amb clientela potencial, mai no arriba a tindre clientela real.

Heus ací que si rellegeixes tot el que he escrit arribaràs a dues conclusions. La primera que construir un valencianisme amb una base ideològica antiespanyola és impossible i generaria un nivell de rebuig que et llança a la marginalitat (mireu com va el Bloc). La segona que catalanisme, blaverisme i valencianisme d'integració són les tres cares d'una mateixa moneda de conflicte.

Plantejat el problema, albire una solució. Agafar les dades i construir un valencianisme possible, pensat per al poble valencià, sense messianismes ni terres promeses catalanes, un valencianisme de superació, un valencianisme ex novo que sàpia conjugar i entendre la història, el present i el futur d'este país.

I dit això.... només em queda la certesa d'haver-ho proposat i la convicció sobre la comoditat d'un conflicte que a uns els fa sentir especials (elitisme) i uns altres dominadors (populisme). I la comoditat és l'enemic del canvi.

Carles López Cerezuela manté este interessant blog