A la fi del segle XI, en una Europa que coneix el sorgiment de les croades, el conflicte de les investidures, l'apogeu de l'Ordre de Cluny i el naixement del Císter, apareix la figura d'un nou reformador religiós, Bru de Hartenfaust, nascut a Colònia a l'any 1027, que proposa un camí espiritual alternatiu a la riquesa i el luxe cluniacenc. Esta nova manera d'entendre el monacat es materialitzarà en la primera cartoixa, situada en l'any 1084 en una vall alpina pròxima a Grenoble, i es caracteritzarà per un plantejament de vida radical: retir, pobresa, oració i silenci.

L'ordre de la Cartoixa arriba al Regne de València l'any 1272, formant part del pla del rei Jaume I de recristianització del territori. Durant els quatre segles següents, i coincidint amb l'apogeu de l'Ordre en la península, es funden en el regne valencià fins a cinc cartoixes, Portaceli, Valldecrist, L’Anunciata, Aracristi i Viaceli. L'esplendor cartoixà va tindre lloc en el segle XVI, quan va arribar a contar a Europa amb cent noranta-vuit monestirs masculins i sis femenins, arribant a la xifra de cinc mil sis-cents integrants.

De les cinc cartoixes valencianes, tres van perdurar a través dels segles -Portaceli, Valldecrist i Aracristi-, convertides en una referència de l'espiritualitat monàstica valenciana. Portaceli perviu actualment com a cartoixa, però Aracristi i Valldecrist van patir els efectes de la desamortització, l'expoli i l'abandó: el seu llegat artístic moble va ser dispersat i els seus edificis convertits en ruïnes. Encara el 1960 naixerà al nord l'única cartoixa femenina hispana, Santa Maria de Benifassà, aprofitant un monestir cistercenc en ruïnes.

L'exposició “Memòria i art de l'esperit cartoixà: les cartoixes valencianes” reunex per primera vegada documents i objectes artístics de les tres grans cartoixes valencianes. A través d'un itinerari que comprèn diverses seccions temàtiques visualitzem la fundació de l'Ordre, la seua arribada al Regne de València, el període medieval, l’apoteosi barroca i les aportacions artístiques de totes les èpoques, permetent valorar adequadament la impressionant herència cultural i espiritual d'un ordre monàstica medieval la regla original del qual roman hui dia inalterable, tal com va ser concebuda fa nou segles.