Segons han indicat a l'agència AVAN fonts de la congregació religiosa, Faus ha sigut atropellat per un vehicle quan eixia de la residència dels escolapis a a les 6:30 hores per a repartir ajuda a persones sense recursos, abans d'oficiar la missa de les 9 del matí en la parròquia valenciana de Sant Pascual Baylón com feia cada diumenge. A pesar que fou traslladat ràpidament a l'Hospital Clínic de València, no va ser possible salvar-li la vida.

Vicent Faus i Beltran va nàixer a València en 1937, encara que la seua família era originària de la localitat de Benicolet, "que ell va considerar sempre el seu poble", segons les mateixes fonts. Després de realitzar els seus primers estudis a Barcelona, va cursar Filosofia i Teologia a Navarra i La Rioja. Fou ordenat sacerdot en 1960 i, després de treballar com a mestre a Algemesí i València, des de 1965 a 1969 va estar com a missioner escolapi a Managua (Nicaragua), on va restaurar el temple d'època colonial i va construir una escola infantil. Per estos motius, el capítol de Sant Rafael del Sud li va concedir la medalla d'or "en reconeixement als seus 4 anys d'apostolat" en la comarca. 

En el curs 1969-1970, va ser vicerector les Escoles Pies de Castelló i en 1970 fou destinat a la comunitat escolàpia de Gandia, on va treballar 25 anys en l'ensenyança, posant per primera vegada l'ensenyança del valencià en horari oficial, construint instal·lacions com l'oratori, laboratoris i biblioteca, restaurant el Batxillerat, desaparegut anys abans. A més, va restaurar el culte en l'ermita de Santa Anna i va construir també l'Ermiteta de la Magdalena enmig del calvari.

A través de la La Fundació Leandro Calvo, "va promoure la restauració del vell edifici escolar de les Escoles Pies de Gandia". Membre actiu de l'Associació Cultural de la Safor, va organitzar cursos de valencià per a adults, mestres, personal administratiu i personal sanitari. També va impulsar la restauració i inventari del patrimoni artístic de les Escoles Pies i de l'ermita de Santa Anna. En 1995 va passar a València com a director del Col·legi de Sant Joaquim i des de 1999 era l'encarregat de Patrimoni de la província escolàpia de València.

L'Ajuntament de Benicolet va decidir per unanimitat en 1991 donar el nom de "Pare Vicent Faus” al Centre de Cultura del poble, en atenció als seus orígens familiars i a la seua dedicació a la cultura i llengua valencianes.

Al setembre de 1995 va rebre de mans de la llavors alcaldessa de Gandia, Pepa Frau, l'escut d'or de la Ciutat, ha recordat  l'Agència AVAN.

ENRIC MORERA: "UN COLP MOLT DUR PER AL VALENCIANISME"

Per la seua banda, el secretari general del BLOC, Enric Morera, ha comunicat este matí que la mort del pare Vicent Faus ha suposat “un colp molt dur per al valencianisme perquè el pare Faus era un homenot de la ciutat de València, un homenot de la Safor d’adopció i, al remat, un homenot del País Valencià i va estar un puntal essencial en la recuperació cultural i lingüística del nostre poble”. 

Segons han assenyalat els nacionalistes, "Vicent Faus, pare escolapi, va estar un valencianista actiu i compromés, que treballà sempre per la seua fe i també per un grandíssim amor cap a la seua pàtria. De fet, en els anys del franquisme va tindre quantiosos problemes per fer les misses en valencià, i prova d’això és que va estar denunciat per gent que no tolerava l’ús de la llengua pròpia del nostre poble en les homilies i per això va acabar declarant en moltes ocasions en la comissaria".

A la web de Gente de la Safor (http://www.gentedelasafor.net/noticias/articulo-10302.html) es pot llegir l'última entrevista feta al Pare Faus.