|
dilluns, 19 abril de 2010 |
|
Fa una estona que m’ho acaba de dir Josep, el jove i sensible porter de l’Escola Pia. El pare Vicent ha faltat, aquest matí, atropellat, precisament quan venia cap a Gandia, a la seua estimada ermita desanta Anna. Sembla que estava delicat, però no esperava ningú que la seua mort fora accidentada.
Aquests dies, de segur, molta gent el recordarà. Perquè el Pare Faus és d’aquelles persones que no deixen indiferents. Tenia caràcter i decisió; tenia les idees clares i així les comunicava. No era blanet sinó més aviat geniüt i decidit. Era, com altres escolapis, d’una saviesa discreta i feinejava sense fer escarafalls. Alguna vegada el pare Enric m’ha ensenyat l’arxiu-biblioteca que hi ha a santa Anna. Bona part d’ella és cosa del seu esforç i la seua constància. Jo no el vaig tenir de profe, de menut, quan anava a l’Escola Pia. Ell hi va arribar pel 1972 i el coneixia a través d’amics que continuaven allí fent el batxiller (li deien ‘el Sapo‘). L’escoltava en alguna d’aquelles misses que feia en valencià i quan tenia 15 anys em va deixar el ‘Nosaltres els valencians‘, de Fuster. D’això me’n recorde molt bé perquè són coses que no s’obliden. També recorde haver-lo portat a Ròtova quanHeliodor era alcalde i organitzava les setmanes culturals, on l’havia convidat. Que descanse en pau i què sàpiga que estarà acompanyat per molts deixebles i moltes persones que li estem agraïdes. Que l’admirem i l’estimem. Jesús Eduard Alonso manté el blog jesuseduard.blogspot.com |
