|
La Fira del Llibre de València -Jardins dels Vivers- acull dimarts, 27 d'abril, a les 18 hores, la presentació de "Dietaris 1936", del gran valencianista Nicolau Primitiu Gómez Serrano, a cura d'Emili Casanova i Josep Daniel Climent.
DIETARIS 1936, DE NICOLAU PRIMITIU Nicolau Primitiu Gómez Serrano, més conegut únicament pel seu nom, Nicolau Primitiu, ha sigut una de les personalitats valencianes més rellevants del segle XX. I això per diversos motius. Per la seua participació en la major part de les entitats valencianistes des de la dècada del 1920, pels textos sobre valencianisme que publicà, per la seua defensa del valencià, del seu ensenyament i la seua projecció sobre la societat valenciana, per la importància de la seua biblioteca particular, germen de l’actual Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, pels seus estudis sobre arqueologia, toponímia i costums valencianes o per ser l’impulsor i ànima de l’Editorial Sicània que publicà llibres en valencià durant el franquisme. A més a més és autor d’uns singulars i valuosos Dietaris que abasten des del 1916 fins al 1959, i que ocupen aproximadament dèsset mil pàgines, escrits amb una intenció notarial tant de reflectir les vivències i les opinions d’ell, de la seua família i del cercle d’amics, com de descriure i presentar les circumstàncies, les situacions i els fets viscuts o coneguts que afecten València.
En aquesta edició presentem el primer volum dels tres corresponents a la sèrie Els dietaris de la Guerra Civil (1936-1939). El primer abasta l’any 1936; el segon, l’any 1937, i el tercer, el bienni 1938-1939.
Els Dietaris de la Guerra Civil són, al nostre parer, els més importants i els més ben escrits per Nicolau Primitiu; i això és així pel tema, per l’època, per la dedicació i per la cura de l’autor, la qual cosa es reflecteix en una millor llengua, en un estil més acurat i en una major riquesa de matisos i situacions. Fins i tot ens atrevim a afirmar que no hem trobat cap dietari, ni en castellà ni en valencià, a l’altura dels de Nicolau Primitiu: pel contingut, pel to, per la proximitat de l’escriptura amb la notícia, per l’esperit neutral que traspua, per la seua personalitat i, és clar, per l’esperit valencianista i pel model de llengua emprat. |
