La novel·la pòstuma “Severina”, d’Ignazio
Silone, és l’últim títol de la col·lecció Rent, de literatura religiosa
en
valencià, publicada per l’editorial Denes. “Severina” està considerada
el
testament literari del gran novel·lista italià Ignazio Silone.
En aquesta obra l’escriptor evoca en la
protagonista –una jove monja inconformista, desconfiada del poder, tenaç
i
fraternal– la seua admiració per la filòsofa francesa Simone Weil.
Els temes
lligats al
cristianisme sempre han estat presents en Silone, “però en aquesta
novel·la
esdevenen centrals a la llum del dilema entre obediència i consciència”,
han
afirmat els professors Giulia Paola di Nicola i Attilio Danese, autors
de la
introducció que acompanya el llibre. “Si en els primers escrits la prosa
siloniana se centra en l’objectivitat de les situacions problemàtiques,
amb el
temps esdevé més atenta als drames de les persones, al seus turments
interiors.
‘Severina’ ja no expressa la fe en una revolució històrica, col·lectiva i
política, sinó l’esperança en una revolució moral capaç de renovar i
salvar la
humanitat”, han afegit.
A
Ignazio Silone li sobrevingué la mort quan estava redactant la novel·la.
La
seua viuda, Darina, pogué completar l’obra gràcies a les abundants
anotacions
que deixà l’escriptor i a les confidències que li va fer en els últims
mesos de
vida, conscient de la malaltia que patia. El filòleg valencià Joaquim
Juan-Mompó, traductor de l’obra, ha assegurat que “malgrat les
circumstàncies
en què s’escrigué, el resultat final és harmònic i ben travat”.
Igualment,
aquesta traducció de “Severina” és la primera que es fa a qualsevol de
les
llengües de l’Estat espanyol. Ja en el seu moment, l’assagista valencià
Joan
Fuster traduí una altra novel·la cèlebre de Silone: “Fontamara”,
publicada a
Barcelona en 1967.
IGNAZIO SILONE, UN DELS ESCRIPTORS ITALIANS MÉS
LLEGITS
Ignazio Silone,
pseudònim de
Secondino Tranquilli (Pescina, 1900 – Ginebra, 1978) és un dels
escriptors
italians més llegits i traduïts del segle xx.
Nascut al si d’una família de camperols, resta orfe en el terratrèmol de
la
Marsica (1915). Als 17 anys inicia l’activitat política en les files
socialistes i contribueix a fundar en 1921 el Partit Comunista. Sota el feixisme, esdevé un
activista
clandestí, tant a Itàlia com a l’estranger. En 1930, en
l’època de les
porgues stalinistes, abandona el partit i passa a estar sota sospita
tant dels
comunistes com dels feixistes. L’allunyament
del
comunisme li fa repensar la seua identitat com a “cristià sense
Església i
socialista sense partit”. Refugiat a Suïssa escriu, entre altres,
l’assaig
“L’escola dels dictadors” i les novel·les “Fontamara” o “Pa i vi”, que
li
reportaran fama internacional com a escriptor compromés.
En
1944 torna a Itàlia i esdevé diputat socialista en l’Assemblea
Constituent de
1946. En la seua fructífera activitat literària dels últims anys
destaquen “El
secret de Luca”, “Eixida d’emergència”, ”L’aventura d’un pobre cristià” i
“Severina”. Simone Weil, la figura que evoca el personatge de Severina,
ha
estat també una de les autores de la col·lecció Rent, que ha publicat
“Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella”.
Per
a Silone, l’esperança és el principal vestigi cristià en un món que ha
perdut
la fe i ha renegat de la caritat; una virtut de resistència, que apareix
com el
moment religiós de la consciència laica.
SETÉ VOLUM DE LA COL·LECCIÓ RENTAmb “Severina”
l’editorial Denes publica el seté
volum de la col·lecció Rent dedicada a traure a la llum la millor
literatura
religiosa contemporània, des del segle xix
fins els nostres dies, que alterna autors valencians i grans escriptors
de la
literatura universal.
Els anteriors
títols –per ordre d’aparició- són: “En
el món, però no del món”, selecció de sermons del cardenal John Henry
Newman;
“Isaïes, profeta de Nadal,” un inèdit de 1965 del polifacètic escriptor
valencià Martí Domínguez Barberà; “Autobiografia espiritual i altres
escrits de
Marsella”, de la pensadora francesa Simone Weil; “Sembrant la vida.
Poesia i
compromís”, del poeta de Xàtiva, el beat Gonçal Vinyes; “Pensaments per a
Giulia”, antologia de les cartes del filòsof i jurista italià Giuseppe
Capograssi a la seua promesa Giulia Ravaglia; i “Déu entre les coses”,
una
antologia de la poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés.
En el blog <http://rentllibres.wordpress.com>
es
pot consultar tot el que envolta esta col·lecció: autors, obres,
presentacions, recensions, subscripcions...
|